El magnesi és un del minerals més importants en animals i plantes i juga un paper essencial en un gran nombre de processos químics que tenen lloc en el nostre organisme.
En tenim aproximadament 25 grams al cos, repartits majoritàriament entre l’òs i el múscul.
Els aliments més rics en magnesi són els fruits secs (veure la taula), els llegums, el cacau, el llevat de cervesa, les algues i algunes fruites i verdures (principalment plàtan, maracuyá o fruit de la passió, bledes i espinacs).
Cal tenir present però que només s’absorbeix un 45% del magnesi de la dieta, la presència de fibra per exemple en disminueix molt l’absorció. D’altra banda l’agricultura intensiva comporta un empobriment del sòl en minerals, i la transformació dels aliments i l’adopció de dietes occidentals han contribuit a una reducció substancial de la ingesta de magnesi.
Hi ha estudis que indiquen que entre un 15 i un 20% de la població presenta dèficit d’aquest mineral.
El magnesi té un gran paper estructural i regulador. és un mineral que forma part del òssos (un dèficit de magnesi és factor de risc d’osteoporosi), contribueix a l’equilibri àcid/base i a l’equilibri electrolític, és necessari per la generació i transmissió del impuls nerviós, participa en la contracció muscular i cardíaca, és un activador de prop de 300 enzims que necessiten d’aquest mineral per actuar, i estimula el peristaltisme intestinal evitant el restrenyiment.
Un dèficit de magnesi pot provocar fatiga, debilitat muscular, rampes, nerviosisme, desorientació, irritabilitat, tremolor, inestabilitat emocional i disminució dels reflexes.
En esportistes és freqüent la falta de magnesi degut a l’eliminació per la suor, fet que condueix a una disminució de les capacitats de ressistència i adaptació a l’esforç, generant baix rendiment físic. L’eportista ha de cuidar la seva alimentació i seguir unes bones pautes de hidratació, i si és necessari pot prendre un suplement de magnesi.
